Història
L'origen del nom de Besora està documentat com a BISAURA al segle IX. Se’l farà originat del Basc: BASSA-URI-A que vol dir ciutat del bosc o vila entre barrancs.
El centre històric fou el Castell de Besora, que s'aixeca en un esperó de roca a 1.092 m d'altitud. Només s´hi podia accedir per un aspre camí a la part N, que estigué fortificat. Les escasses restes s'aixequen al costat de les de la primitiva parròquia de Santa Maria. És conegut des del 875 quan el comte Guifré el Pelós cedí la parròquia al monestir de Sant Joan de les Abadesses com a dotació de la seva filla Emma.
El poble de Santa Maria de Besora o el Pla de Teia es formà a partir de la fi del segle XVII, als peus del Castell, al Pla de Teia, a 900 m d´altitud, prop de l'antic camí de Vidrà, i progressà molt lentament; l´augment més important fou entre el 1787 i el 1860, que passà de 386 a 616 habitants. L'església de Santa Maria es començà a edificar poc abans de 1751, a uns deu minuts a llevant de l'actual, però s'abandonà l'obra a mig fer i s´aixecà definitivament entre 1751 i 1759, a l'´indret actual. És un edifici típic del segle XVIII, d'una nau amb capelles laterals, campanar de torre i la rectoria adossada a la part de llevant. Davant seu hi ha el cementiri del terme, i prop seu les escoles. Entre aquestes i el cementiri s'ha construït un petit complex esportiu (camp de futbol, frontó, pista de tenis). El poble s'ha anat mantenint malgrat el gran despoblament del terme (de 497 h l´any 1900 a 216 l´any 1975), el qual ha afectat bàsicament les masies. Al seu voltant s´han construït algunes cases d'estiueig.
L´apèndix NW del terme municipal, delimitat pel Ter, la riera de Llaers i el camí de les Dous, forma el veïnat de Beví; el segle X i XI era una demarcació autònoma centrada en l'antic Castell de Beví. Aquest castell devia trobar-se als cingles de Beví, entre el Torrent de Beví i el dels Ferrers, serra molt coneguda pels botànics i naturalistes pels famosos bufadors de Beví i per les espècies d´herbes rares que s´hi fan. Es deixen de tenir notícies del Castell a mitjans del segle XI, quan ja s´havia fusionat amb el terme del Castell de Besora.
A l´extrem més ponentí d´aquest sector, sobre el Ter i prop de la Farga de Bebié, hi ha el mas i la capella de Sant Moí, antiga capella preromànica que formava part de la propietat del castell de Montesquiu, i actualment pertany, per tant, a la Diputació de Barcelona. El mas és deshabitat i quasi ruïnós.
Entre els antics masos de la parròquia de Santa Maria es destaquen, per la seva arquitectura, el de Clarella i el Xicoi, grans casals de muntanya amb amples galeries i capelles adossades dedicades al Roser i a Sant Ferriol; també és notable Els Ferrers, gran casal construït al segle passat, amb grans sales interiors, oratori i ric mobiliari, a uns dos-cents metres del vell mas Ferrers, un edifici del segle XVI, ara corral de bestiar; prop del mas hi ha les antigues baumes habitades dels Ferrers. Prop del Prat, mas habitat, hi ha la capella romànica de Sant Salvador del Prat, bellament situada enmig d'uns camps, amb un bonic campanar d'espadanya a la façana, una mica descentrat. També cal fer esment, per la seva antiguitat, de les cases pairals del Mir i l'´Adam, habitades encara pels propietaris tradicionals, que conserven llur cognom.
